Pàgina 1 de 11 Dibuix artístic Proves d’accés a la Universitat 2023, convocatòria ordinària. Criteri d'avaluació SÈRIE 1 El retrat. Interpretació i transformació Consideracions generals: Cal tenir en compte que no hi ha una resposta única, per tant, i només a títol orientatiu, esmentem una llista d’idees clau per a cada opció. Exercici 1 [2 punts] Opció A. La persona que s’examina haurà de descriure les característiques de la tècnica emprada en l’obra de la figura 1. La tècnica que acompanya la imatge, tal com diu el text, és tinta xinesa, però es contempla també la descripció de tècniques afins com per exemple l’aquarel·la, les anilines o els retoladors amb dipòsit d’aigua incorporat i, de forma general, qualsevol procediment basat en la dissolució d’un pigment o tinta amb aigua. Es valorarà l’ús de la terminologia adequada i les descripcions que es fonamentin en un coneixement pràctic experimentat per l’estudiant. IDEES CLAU La tècnica de la tinta xinesa és una tècnica aquosa que s’utilitza per dibuixar, escriure i pintar. La tinta pot estar feta a base de pigments (negre de carbó + aglutinant aquós), o pot estar feta per reacció química (àcid tànnic + sulfat de ferro per a la tinta ferro gàl·lica, tècnica amb què estan fets, per exemple, els dibuixos de Leonardo da Vinci). Es pot trobar amb barretes seques per remullar o en estat líquid. El seu origen és oriental i se situa al voltant del segle V dC. Generalment, la tinta té tonalitats negres, com en aquesta obra, però pot tenir variables del sèpia (tinta de sèpia, noguerina...) o, fins i tot, però menys freqüentment, d’altres colors. Un cop assecada, la tinta queda insoluble.Pàgina 2 de 11 Dibuix artístic Proves d’accés a la Universitat 2023, convocatòria ordinària. Criteri d'avaluació Els suports més adequats són papers amb baix contingut de cola, que siguin prou absorbents, com el paper d’arròs (utilitzat molt a l’Orient), o els anomenats papers d’aquarel·la, que poden ser més o menys rugosos i de diferents formats i qualitats. També és possible aplicar la tinta en qualsevol altre suport porós amb resultats variables. Les parts clares dels dibuixos amb tinta s’obtenen mantenint amb més o menys intensitat la blancor del suport, i les diferents tonalitats de degradat s’obtenen en funció del grau de dilució de la tinta amb aigua. Els negres de tinta xinesa ofereixen una profunditat intensa i una qualitat visual fàcil de detectar. Els estris més convencionals per a aquesta tècnica són els pinzells rodons i molt suaus, de pèl natural o sintètic, amb punta afilada, i els plomins metàl·lics tradicionals. També es poden obtenir aiguades fent servir canyes tallades, plomes d’animal, espumes, draps, bufadors, etc. Els suports de paper ofereixen resultats diferents segons si es treballa amb el suport més o menys moll. Les característiques perceptives són la profunditat dels negres, la transparència dels degradats i la lluminositat del contrast amb el blanc del suport. Opció B. La persona que s’examina haurà de fer una anàlisi cromàtica de la imatge 2, en un màxim de deu línies. IDEES CLAU Aquesta obra es compon d’un retrat policrom sobre un fons fosc monocrom. Una anàlisi cromàtica evidencia una paleta àmplia i policroma amb la presència puntual i concentrada dels colors primaris (groc, vermell i blau), alguns colors complementaris (lila i taronja) i un domini de colors terciaris amb diferents gammes de marró i matisos variats de blancs. Les temperatures cromàtiques són tendencialment baixes (gammes de colors càlids) en tota l’obra. Absència de colors purs i de colors brillants i poca presència de colors altament saturats. Hi ha un fort contrast entre clars i obscurs, sobretot entre la figura i el fons, però també en la mateixa figura els contrastos són accentuats i de diferents valors tonals. Hi ha analogia cromàtica, sobretot entre la gamma de colors càlids i amb graus de saturació tendencialment baixos en tota l’obra. El fons tendeix a negre profund, però amb matisos càlids. El rostre i el vestit estan treballats amb transparències, és a dir, colors més foscos o més clars superposats a una base cromàtica de valor invers.Pàgina 3 de 11 Dibuix artístic Proves d’accés a la Universitat 2023, convocatòria ordinària. Criteri d'avaluació Tant la tipologia de colors emprats com la manera d’aplicar-los se situa dins d’una tendència clarament expressionista; és a dir, l’ús del llenguatge pictòric per transmetre un estat anímic. L’aplicació del color amb pinzellades superposades distorsionen una base probablement més figurativa. L’execució de les pinzellades és dura, n’evidencien la direcció i l’impacte sobre la tela i marquen sovint un degradat cromàtic que va del clar al fosc. (En tractar-se d’un autoretrat, ens permetria fer una interpretació de la intencionalitat creativa, que no forma part del que es demana en l’enunciat.) Es valorarà l’ús de la terminologia adequada. Es valorarà la qualitat de les argumentacions.

Páxina 1 de 11 Debuxo artístico Probas de acceso á universidade 2023, convocatoria ordinaria. Criterios de avaliación SERIE 1 O retrato Interpretación e transformación Consideracións xerais: Hai que ter en conta que non existe unha resposta única, polo tanto, e só como guía, mencionamos unha lista de ideas clave para cada opción. Exercicio 1 [2 puntos] Opción A. A persoa examinada deberá describir as características da técnica empregada na obra da figura 1. A técnica que acompaña á imaxe, como di o texto, é a tinta chinesa, pero tamén contempla a descrición de técnicas relacionadas como a acuarela, o anilinas ou rotuladores con depósito de auga incorporado e, en xeral, calquera procedemento baseado na disolución dun pigmento ou tinta con auga. O uso da terminoloxía e descricións axeitadas baseadas en coñecementos prácticos experimentados polo alumno. IDEAS CLAVE A técnica da tinta chinesa é unha técnica a base de auga utilizada para debuxar, escribir e pintar.A tinta pode ser a base de pigmentos (negro de humo + aglutinante acuoso) ou lata facerse por reacción química (ácido tánico + sulfato de ferro para tinta de ferro gálico, técnica coa que se realizan, por exemplo, os debuxos de Leonardo da Vinci). É posible atopar con barras secas a remollo ou en estado líquido. A súa orixe é oriental e sitúase arredor do século V d.C. Xeralmente, a tinta ten tons negros, como neste traballo, pero pode ter variables sepia (tinta sepia, noz...) ou incluso, pero con menos frecuencia, outras cores Unha vez seca, a tinta é insoluble Páxina 2 de 11 Debuxo artístico Probas de acceso á universidade 2023, convocatoria ordinaria. Criterios de avaliación Os soportes máis axeitados son os papeis cun baixo contido de cola, o que é suficiente absorbentes, como o papel de arroz (moito usado en Oriente), ou os chamados papeis de acuarela, que pode ser máis ou menos tosco e de distintos formatos e calidades. Tamén é posible aplicar a tinta sobre calquera outro soporte poroso con resultados variablesAs partes lixeiras dos debuxos en tinta obtéñense mantendo con máis ou menos intensidade a brancura do soporte, e os distintos matices de gradiente obtéñense dependendo do grao de dilución da tinta con auga. Os negros de tinta chinesa ofrecen un profundidade intensa e unha calidade visual que é fácil de detectar. As ferramentas máis convencionais para esta técnica son os pinceis redondos e moitos cabelo suave, natural ou sintético, con punta afiada, e as tradicionais puntas metálicas. Tamén se pode obter auga usando canas cortadas, plumas de animais, escumas, panos, sopladores, etc. Os medios de papel ofrecen resultados diferentes segundo se traballe cun soporte máis ou menos brando. As características perceptivas son a profundidade dos negros, a transparencia do gradientes e o brillo do contraste co branco do soporte. Opción B. A persoa examinada terá que facer unha análise cromática da imaxe 2, nunha máximo de dez liñas. IDEAS CLAVE Esta obra está composta por un retrato policromado sobre un fondo monocromo escuro.un a análise cromática evidencia unha paleta ampla e policromada coa presenza puntual e cores primarias concentradas (amarelo, vermello e azul), algunhas cores complementarias (lila e laranxa) e un dominio de cores terciarias con diferentes gamas de marróns e matices variedade branca As temperaturas cromáticas tenden a ser baixas (rangos cores cálidas) ao longo da obra. Ausencia de cores puras e cores brillantes e pouco presenza de cores moi saturadas. Hai un forte contraste entre a luz e a escuridade, especialmente entre a figura e o fondo, pero tamén na mesma figura acentúanse os contrastes e de distintos valores tonais. Ahí está analoxía cromática, especialmente entre a gama de cores cálidas e con graos de saturación tendencialmente baixo durante toda a obra. O fondo tende a un negro profundo, pero con tons cálidos. A cara e o vestido trabállanse con transparencias, é dicir, cores máis escuras ou as máis claras superpostas a unha base cromática de valor inverso Páxina 3 de 11 Debuxo artístico Probas de acceso á universidade 2023, convocatoria ordinaria.Criterios de avaliación Tanto o tipo de cores empregadas como a forma en que se aplican sitúanse nun mesmo tendencia claramente expresionista; é dicir, o uso da linguaxe pictórica para transmitir un estado de ánimo Aplicar cor con pinceladas superpostas distorsiona unha base probablemente máis figurado. A execución das pinceladas é dura, así o demostran dirección e o impacto no tecido e adoitan marcar un gradiente cromático que vai desde a luz na escuridade (Ao tratarse dun autorretrato, permitiríanos interpretar a intención creativo, que non forma parte do que se solicita na declaración). Valorarase o uso da terminoloxía adecuada. Valorarase a calidade dos argumentos.