A Catalunya, els municipis disposen addicionalment d’una participació en l’Impost sobre les estades en establiments turístics. Segons l’establert a la Llei 5/2017, aquesta participació és del 50% per al conjunt de municipis, si bé en el cas de Barcelona aquest percentatge s’incrementa amb el 50% de l’increment en la recaptació derivat de l’aplicació d’uns tipus més elevats. En conjunt, els impostos municipals i les participacions en impostos estatals o autonòmics representen el 44,4% dels ingressos municipals, mentre que les taxes, preus públics i altres ingressos representen el 15,3% del total. En relació amb les transferències, aquestes aporten als municipis catalans el 35% dels seus ingressos, i les procedents de l’Estat representen el 67,5% del total de transferències. Es tracta, fonamentalment, de la subvenció incondicionada que reben els municipis en forma de participació municipal en els tributs de l’Estat — per als municipis de menys de 75.000 habitants— i en forma de fons complementari —per als municipis de més de 75.000 habitants i les capitals de província i de CCAA. La distribució de la participació municipal en els tributs de l’Estat entre els municipis de menys de 75.000 habitants es realitza a través d’una fórmula, en la que intervenen tres variables: població, esforç fi scal i capacitat tributària.7 No obstant, tal com està dissenyada la fórmula, no recull adequadament les necessitats de despesa dels municipis ni a cap criteri d’equitat redistributiva entre ells.8 Els municipis de més de 75.000 habitants, d’altra banda, reben els recursos del fons complementari, el qual es calcula aplicant un índex d’evolució a la quantia corresponent a l’any base 2003. És a dir, la fórmula establerta fa que es mantingui la distribució de recursos existent al 2003, independentment de com hagin evolucionat les necessitats de cadascun d’aquests municipis. De fet, ni tan sols el 2003 el repartiment s’havia calculat en base a aquestes necessitats de despesa. A més, els municipis també reben una subvenció incondicionada de la Generalitat de Catalunya, el Fons de Cooperació Local, especialment rellevant per als municipis més petits. Aquest fons va ascendir el 2020 a 86,31 milions d’euros. No obstant, els municipis catalans van obtenir un total de 689,43 milions d’euros a través de transferències procedents de la Generalitat —suposa el 18,9% del total de transferències—, dels quals només un 12,5% corresponen al Fons de Cooperació Local. Per tant, la major part d’aquests recursos s’hauria de canalitzar a través de subvencions específi ques o condicionades, destinades al fi nançament d’un ampli ventall d’activitats o al fi nançament d’inversions. D’acord amb el que apunta l’economista Maite Vilalta (1962),9 i diversos estudis, una peculiaritat del sistema espanyol és que, enfront del que caldria esperar d’un model de descentralització fi scal que, en la pràctica, no està molt llunyà del federalisme, el paper de les CCAA en el fi nançament local és molt reduït. Malgrat que la pròpia Constitució espanyola conté una referència explícita al fet que les entitats locals han de participar en els ingressos de les CCAA, la realitat és que el desplegament efectiu d’aquestes participacions és mínim i, amb rares excepcions, marginal en la seva quantia. Per contra, és molt major el pes de les transferències autonòmiques de caràcter condicional, especialment en el cas de les transferències de capital, la majoria compensatòries, la qual cosa no deixa de constituir una anomalia en un context de federalisme fiscal.

En Cataluña, os concellos teñen ademais unha participación no Imposto sobre estadías en establecementos turísticos. Tal e como establece a Lei 5/2017, esta participación é do 50% para todos os concellos, aínda que no caso de Barcelona esta porcentaxe increméntase nun 50% do incremento dos ingresos derivado da aplicación de tipos máis elevados. En conxunto, os impostos municipais e as participacións nos tributos estatais ou autonómicos representan o 44,4% dos ingresos municipais, mentres que as taxas, prezos públicos e outros ingresos representan o 15,3% do total. En relación ás transferencias, estas achegan aos concellos cataláns o 35% dos seus ingresos, e as do Estado representan o 67,5% do total das transferencias. Trátase, fundamentalmente, da subvención incondicional que reciben os concellos en concepto de participación municipal nos tributos do Estado —para os concellos de menos de 75.000 habitantes— e en concepto de fondos complementarios —para os concellos de máis de 75.000 habitantes e as capitais de provincia e CCAA.A distribución da participación municipal nos tributos do Estado entre os concellos de menos de 75.000 habitantes realízase mediante unha fórmula, na que interveñen tres variables: poboación, esforzo fiscal e capacidade tributaria.7 Non obstante, tal e como está deseñada a fórmula, non se axusta axeitadamente. captar as necesidades de gasto dos concellos ou calquera criterio de equidade redistributiva entre eles.8 Os concellos de máis de 75.000 habitantes, pola súa banda, reciben recursos do fondo complementario, que se calcula aplicando un índice de evolución ao importe correspondente a o ano base 2003. É dicir, a fórmula establecida garante que se manteña a distribución dos recursos existentes no ano 2003, independentemente de como evolucionasen as necesidades de cada un destes concellos. De feito, nin en 2003 se calculara a distribución en función destas necesidades de gasto. Ademais, os concellos tamén reciben unha subvención incondicional da Generalitat de Catalunya, o Fondo de Cooperación Local, que é especialmente relevante para os concellos máis pequenos. Este fondo ascendeu a 86,31 millóns de euros en 2020.Non obstante, os concellos cataláns obtiveron un total de 689,43 millóns de euros a través de transferencias da Generalitat -que representan o 18,9% do total das transferencias-, das que só o 12,5% corresponde ao Fondo de Cooperación Local. Polo tanto, a maior parte destes recursos deberían canalizarse mediante subvencións específicas ou condicionadas, destinadas a financiar un amplo abano de actividades ou a financiar investimentos. Segundo o que sinala a economista Maite Vilalta (1962),9 e varios estudos, unha peculiaridade do sistema español é que, en contraposición ao que cabe esperar dun modelo de descentralización fiscal que, na práctica, non está moi lonxe do federalismo. , o papel das CCAA no financiamento local é moi reducido. A pesar de que a propia Constitución española contén unha referencia explícita ao feito de que as entidades locais deben participar nos ingresos das CCAA, a realidade é que o despregamento efectivo destas participacións é mínimo e, salvo contadas excepcións, de contía marxinal.Pola contra, o peso das transferencias autonómicas condicionadas é moito maior, sobre todo no caso das transferencias de capital, a maioría compensatorias, que non deixan de constituír unha anomalía nun contexto de federalismo fiscal.