Com es financen els municipis? El model de finançament dels municipis està conformat per dues peces clau: els recursos que procedeixen de la seva cistella tributària i els recursos que procedeixen de transferències atorgades per altres administracions, ja sigui l’Estat, la Generalitat de Catalunya o les diputacions. Tal com es pot observar a la Taula 1, d’acord amb les dades de la darrera liquidació del pressupost disponible del 2020, gairebé el 60% dels ingressos dels municipis catalans procedeixen de la seva cistella tributària, que inclouria els impostos directes i indirectes i les taxes i preus públics; el 35% procedeix de transferències corrents i de capital procedents, en la seva majoria, d’altres nivells de govern; i el 5,3% procedeix d’ingressos patrimonials i financers. En relació amb la seva cistella tributària, aquesta està formada per cinc impostos: l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). Els quatre primers són impostos directes —graven la riquesa en si mateixa— i el darrer és indirecte —grava la utilització d’aquesta riquesa. En conjunt, aquests impostos representaven al 2020 el 42,2% dels ingressos municipals totals. Un fet que diferencia el model espanyol del model nòrdic o anglosaxó és que, mentre en aquests altres models els municipis disposen de tan sols un o dos impostos, a l’Estat espanyol aquests disposen de cinc impostos diferents, si bé amb una capacitat recaptatòria més reduïda, amb l’excepció de l’IBI.5 L’impost amb un pes més rellevant en la cistella tributària és l’IBI. Al 2020, aquest impost va aportar als municipis catalans 2.907,54 milions d’euros, un 28% dels seus ingressos totals. Això vol dir que, del total d’ingressos obtinguts a través d’impostos, el 46,9% procedeixen de l’IBI. És sens dubte l’impost municipal més important. El segueixen, per aquest ordre, l’IIVTNU —530,35 milions d’euros; que suposa el 5,1% del total dels ingressos—; l’IVTM —396,78 milions d’euros; que suposa el 3,8% dels ingressos—; l’IAE —393,74 milions d’euros; que suposa el 3,8% dels ingressos—; i l’ICIO —159,37 milions d’euros; que suposa l’1,5% dels ingressos. Els municipis de més de 75.000 habitants disposen, a més, d’una participació territorialitzada en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques —l’1,6875% de la quota líquida estatal d’aquest impost—, l’Impost sobre el Valor Afegit —l’1,7897% de la recaptació líquida, novament en la part no cedida a les CCAA— i en els Impostos Especials —el 2,0454% de la recaptació líquida estatal imputable a cada municipi dels impostos sobre la cervesa, el vi i les begudes fermentades, sobre productes intermitjos, sobre l’alcohol i begudes derivades, sobre hidrocarburs i sobre les labors del tabac. Els municipis turístics,6 malgrat no entrar en l’apartat de més de 75.000 persones, tenen també cedit un 2,0454% dels impostos sobre hidrocarburs i sobre les labors del tabac, també en la part no cedida a les CCAA. Els recursos procedents d’aquestes participacions aporten, globalment, el 2,2% del total de ingressos municipals. Per tant, si bé els municipis més grans disposen d’aquesta participació en els grans impostos del sistema fi scal espanyol, aquesta és molt poc rellevant en el conjunt del seu fi nançament. El model de finançament dels municipis està conformat per dues peces clau: els recursos que procedeixen de la seva cistella tributària i els recursos que procedeixen de transferències atorgades per altres administracions

Como se financian os concellos? O modelo de financiamento dos concellos componse de dúas partes fundamentais: os recursos que proceden da súa cesta tributaria e os recursos que proveñen de transferencias concedidas por outras administracións, xa sexan o Estado, a Generalitat de Cataluña ou os concellos. Como se aprecia no cadro 1, segundo os datos da última liquidación do orzamento dispoñible para 2020, case o 60% dos ingresos dos concellos cataláns proceden da súa cesta tributaria, que incluiría impostos directos e indirectos e taxas e prezos públicos. ; O 35% procede de transferencias correntes e de capital, na súa maioría doutros niveis de goberno; e o 5,3% procede de ingresos patrimoniais e financeiros. En relación á súa cesta tributaria, está formada por cinco impostos: o Imposto sobre Bens Inmobles (IBI), o Imposto sobre Vehículos de Tracción Mecánica (IVTM), o Imposto de Actividades Económicas (IAE), o sobre o Incremento do Valor dos Terreos de Natureza Urbana (IIVTNU) e o Imposto sobre Construcións, Instalacións e Obras (ICIO).Os catro primeiros son impostos directos - gravan a riqueza en si mesmo - e o último é indirecto - grava o uso desta riqueza. En conxunto, estes impostos representaron o 42,2% dos ingresos totais municipais en 2020. Un feito que diferencia o modelo español do modelo nórdico ou anglosaxón é que, mentres que nestes outros modelos os concellos só teñen un ou dous impostos, no Estado español teñen cinco impostos diferentes, aínda que cunha maior capacidade de recadación reducida. coa excepción do IBI.5 O imposto con peso máis relevante na cesta tributaria é o IBI. En 2020, este imposto achegou aos concellos cataláns 2.907,54 millóns de euros, o 28% dos seus ingresos totais. Isto supón que, do total de ingresos obtidos por impostos, o 46,9% procede do IBI. Sen dúbida é o imposto municipal máis importante.Séguenlle, por esa orde, o IIVTNU -530,35 millóns de euros; que representa o 5,1% dos ingresos totais—; o IVTM - 396,78 millóns de euros; que representa o 3,8% dos ingresos—; o IAE —393,74 millóns de euros; que representa o 3,8% dos ingresos—; e o ICIO - 159,37 millóns de euros; que representa o 1,5% dos ingresos. Os concellos de máis de 75.000 habitantes tamén teñen unha participación territorializada no Imposto sobre a Renda das Persoas Físicas -1,6875% da participación estatal neta deste imposto-, o Imposto sobre o Valor Engadido -1,7897% da recadación neta, de novo na parte non transferida a as CCAA -e en Impostos Especiais- o 2,0454% da recadación estatal neta imputable a cada concello de impostos sobre cervexa, viño e bebidas fermentadas, produtos intermedios, alcol e bebidas derivadas, hidrocarburos e produtos do tabaco. Os concellos turísticos6, a pesar de non estar incluídos no tramo de máis de 75.000 persoas, tamén teñen cedidos o 2,0454% dos impostos sobre hidrocarburos e produtos do tabaco, tamén na parte non cedida ás CCAA.Os recursos destas participacións achegan, globalmente, o 2,2% dos ingresos totais municipais. Polo tanto, aínda que os concellos máis grandes contan con esta participación nos grandes tributos do sistema fiscal español, esta é moi pouco relevante no seu financiamento global. O modelo de financiamento dos concellos está composto por dúas partes fundamentais: os recursos que proceden da súa cesta tributaria e os recursos que proveñen de transferencias concedidas por outras administracións.